domingo, 25 de abril de 2010

BÉ VIATGE


I a mi que l’Alícia del Tim Burton m’ha agradat força. Precisament l’absurda denominació d’Underland (submón) em sembla molt adient, perquè d’això parla aquest nou conte: de les forces de l’inconscient. Que l’argument és fluix i respon a la clàssica fòrmula dual bé vs mal? Sí, però l’estètica Burton, la sorprenent imatge 3D i alguns missatges entre línies, són suficients per captivar. No és Alícia certament i precisament aquest és el gran debat d’un bon tros de la història, talment com tots a la vida real en un moment o altra ens trobam en aquesta disjuntiva perquè ens hem perdut i no sabem si som o qui som, perquè volen massa de nosaltres, perquè hem d’aprendre a transformar-nos (només matant –i això que no era capaç de matar ni una mosca- aconsegueix n’Alícia arribar a on pertoca). La pel·lícula és plena de bellíssimes i especials metàfores: els ulls punxats (el que no volem veure perquè es troba a l’incoscient), els caps tallats al foso que envolta el castell de la Reina Roja que fan d’entrada al seu món malvat (talment en la vida moltes persones malvades s’envolten de les seves víctimes i només trascendint aquestes morts metafòriques s’arriba al cor del problema), la malvada reina Roja, amb un cap deformadament enorme, que està envoltada d’un seguici de persones que s’han col·locat peces falses a la cara per semblar més lletjos i que ella no s’enfadi (com els falsos amics que no són capaços de dir ni voler veritats o opinions diferents), el càstig final al mal: no la mort sinó la solitud o la companyia d’algú que no t’estima.
Jo l’he trobada fantàstica perquè s’inventen paraules i conceptes -bé viatge, amics-, perquè la clau de la força es troba en creurer-se 6 veritats impossibles abans de berenar, perquè es tracta de la història d’una evolució, d’un creixement, perquè només s’aprèn si caus per un forat, perquè el moix de Cheshire riu i s’esfuma més que mai, perquè el bé guanya al mal, perquè, com a l’Alícia de Lewis Carroll, s’ha de saber empetitir-se o engrandar-se segons l’ocasió, perquè l’estètica és bellísima, perquè el 3D és una novetat força interessant per a l’acció i perquè el meu capalleret boig estima l’Alícia.

3 comentarios:

josepmanel dijo...

compartisc el teu entusiasme, a mi també em va agradar força tot i que no vaig anar a la sessió 3D. considere que no cal que et cobren vora 3 euros més per una atracció de fira que no millora les possibilitats de fer més gran la història que conta. pel que he vist i tinc entés és una tècnica prescindible. que li tallen el cap a l'inventor...

novesflors dijo...

Jo encara no l'he vista, però ho vull fer. I en 3D, abans que li tallen el cap a l'inventor... (amb el permís de J. Manel) :)

Frannia dijo...

Aquesta vegada, Josep-Manel, no estic totalment d'acord amb tu. Precisament el que més em va agradar va ser el 3D. Evidentment és una tècnica només aplicable a l'acció, però ara mateix força espectacular. Crec que la impressió canvia gaire. Una abraçada!

Novesflors, crec que paga la pena.