martes, 27 de abril de 2010

AUTORETRAT EN PATCHWORK




On t'has deixat el sentit de l'humor? L'has perdut amb el canvi d'hora?

M'importes molt més del que penses, però tens un greu problema de comprensió.

Aquests dies amb tu han estat molt especials, molt tendres, lluminosos -tot i els núvols- i m'han posat en el camí de recuperar un equilibri que havia perdut feia molt de temps

Jo també t'estim molt, i si alguna vegada faig comentaris o observacions que poden semblar-te injustes (com ara aquesta "estirada d'orelles" sobre la necessitat de trobar feina) és perquè de vegades em fas patir un poc!-.
Ets un àngel. Gràcies per ser tan bona amiga, de veritat, t'estim molt

No dudo de tu inteligencia, y si tu eres feliz yo lo soy doblemente, por ti.

No passis pena, no te guard cap tipus de rencor, simplement trob que és una ironia rebre correus d'una persona que ha deixat perdre l'amistat, i a més, als correus, sembla com si jo formàs part des teu club de fans i no és el cas.

Estas… Guapísima
Estimada, no puedes ni imaginar el consuelo que me has dado con tu e-mail

Crec que la teva postura es massa maternalista i això por crear una espècie de saturació, agobi i fins i tot rebuig

Yo estoy bastante molesto por lo que dices, sobre todo por poner en tela de juicio mi amistad hacia ti

Deja el miedo de lado, es una ilusión como todito. Si lo miras de cerca veras que pasa volando y nunca tiene ningún sitio donde afincarse excepto en la tierra de tu pensamiento

Me sembla boníssim, de veritat. enganxa i té una arquitectura formidable, narrat de luxe i poesia.

Encara que no ho creguis pens en tu ja que la darrera vegada que parlarem me va donar la impressió de que no sabría res més de tu, per la manera en que et vaig trobar, i he volgut respectar aquesta distància que en definitiva te auto-imposares.

Sé que serà tot un repte però tot esforç no serà mai suficient en relació a tot el que tu et mereixes.

Perdona mi ausencia injustificable. Y por favor créeme si te aseguro que a pesar de mi egoismo y hermetismo de estos días, pienso en ti, no te olvido.

Confia en la solitud perquè és part de la vida i a més pot ser sonora. T’estim.

Qué maravilla todo…y más recordarte estando por aquí



No hay comentarios: