sábado, 10 de abril de 2010

CRÒNICA D'UN VIATGE ANUNCIAT

Ja sé que Neverland i Nederland no són el mateix, però el cert és que aquests darrers dies, hem viatjat per terra de sominis. Les hores s'han estirat com a quilomètriques orelles de conill i hem pogut botar d'Holanda a Alemanya i a Bèlgica com si estassim en un conte, i fins i tot, restar una estona sobre el punt on es troben els tres països alhora. M'he adonat que hi ha fronteres que només existeixen dins el cap de les persones i res, excepte un cartell escrit, et pot fer sospitar que ets dins un altre país.
Els voltants de Vaals, on dormíem, a uns quilòmetres de l'antiga ciutat d'Acheen (Aquisgran), és una flassada verda tacada per petits nuclis de cinc o sis cases, amb els seus terrats de pissarra negra a doble vessant i les seves finestres sense persianes poblades d'orquidies i tulipans. Mirassim on mirassim, veiem un rierol, una vaca pasturant, un corb lluent fent una volada o un ànec tranquil. Hem menjat pomes dolces i àcides, explosionades de sabor, formatge fresc i curat i molta molta xocolata. També hem caminat per molts camins. A fora i a dins.


I després, l'aquàtica Amsterdam. Diuen que la travessen més de cent quilòmetres de canals amb els seus corresponents mil ponts. N'hem passat per una bona part, en barca i a peu, esquivant bicicletes i turistes, visitant tots els tòpics: els coffeeshop obscurs i transgressors, el calent barri de les prostitutes, el mercat flotant de flors, els jardins plens de tulipans, els molins d'aigua, les places...

I finalment, la visita a Maastrich i Brussel·les, cases i castells antics, poblats d'heures i aus, i possiblement més d'un fantasma.

Ens hem amarat de molta bellesa. Ens hem engatat amb vins d'Austràlia i de Sudàfrica i amb cervesa belga. Ens hem divertit contant pèl-roigs pel carrer i constatant que si demanes amb accent espanyol pel Museu Van Gogh, t'envien a Tailandia. Ens hem contat històries, alegries i penes, com hem pogut, en un rosari de llengues babèliques (català, espanyol, alemany, farsi, anglès, francès i holandès). Ens hem perdut més d'un pic pels carrers empedregats, els camins grocs dels narcisos i les estacions de tren. Però, sobretot, ens hem reafirmat en la idea que tots som tan diferents com iguals, que tots som tan grans com petits i que no hi ha millor manera per engrandir la ment i el cor que viatjar molt.





8 comentarios:

novesflors dijo...

M'alegre que ho hages passat tan bé i que hages retornat amb un apunt i unes fotos tan magnífics.

Allau dijo...

No hi ha dubte que us ho heu passat molt bé. Potser ja toca que torni a aquests bells i acollidors Països Baixos.

Carme dijo...

Un viatge bonic i divertit, oi? Jo conec aquests països, però fa tant s anys que ja deuen haver canviat molt. Tot em serà de nou quan hi torni, si hi torno, és clar!

Bentornada per aquí! Una abraçada

Estonetes dijo...

Què bonic i quina enveja!, un dels meus viatges pendents

Pere dijo...

Ho expliques tan bé que em sembla haver fet aquest viatge i conèixer aquests llocs.

Bona nit Frannia.

Frannia dijo...

Gràcies, ha estat un gran viatge. Però també us he enyorat. Veurem com continua na Frannia...

sargantana dijo...

precios!
la propera vegada jo tambe vindre..
jejjeje
petones

Anónimo dijo...

lo que yo queria, gracias