martes, 5 de mayo de 2009

UN FADO

I la vida és un fado. I totes les emocions, per petites que siguin, pinten de roig les ombres. I vull escriure un relat eròtic, però se m'enganxa amb la nostàlgia i la melangia, i en tot cas, les facunda, cosa poc eròtica tanmateix. I m'enredo en paraules com llavis, entrecuix, ulls tapats, maduixes i elles, estúpides, s'ordenen i enreden en una idea existencialista: "...vas amb els ulls tapats, encara que ventis amb les pipelles als que te miren. Fas olor a maduixa massa madura i l'entrecuix, barrat, et clos els llavis. No tens ganes de parlar massa. No vols explicar, compartir. Restes quieta...cada cop mes..."