domingo, 17 de mayo de 2009

TARONJA

De límits personals, de mentides, de victimismes, d'astrologia. I colors. I el so dels ocells, i del vent i de les fulles agitades pel vent. I la sensació del vent sobre la cara, i els cabells ballant i el sol encalentint la pell. I l'olor de pi i de fusta i de fulles seques i de mar. I a la fi he trobat dins la xarxa aquesta cançó tantes vegades sentida anys enrere, com una pregària. Duc el color taronja dins els ulls i les mans.

3 comentarios:

Violette dijo...

L'escolto i entenc el que dius. Podria convertir-se en una pregària diaria. M'agrada haver-la escoltat avui, justament avui.

Carme dijo...

Bonic com ho expliques i bonica la cançó. L'escolto tot llegint blogs.

Carme dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.