jueves, 28 de mayo de 2009

L'ALLARGADA OMBRA

A Peter Pan l'ombra li fugia. Se l'havia de cosir als peus per no perdre-la. Però Peter Pan no era una persona, era sols un personatge imaginat i simbolitzat. A vegades penso que precisament i, al contrari, el vertader problema dels essers humans és que mantenem sempre la mateixa ombra ben aferrada al nostre caminar. De res serveixen els anys passats, els llibres llegits, les paraules escrites, les vivències patides i gaudides, els propòsits o les fuites. Tenim una ombra quan neixem, una de concreta, més encargolada o manco, més amorosa o manco, i no deixar-nos esclavitzar per ella i ser capaç de fer-la créixer també al compàs del nostre cos de carn, al compàs de la nostra ànima i del nostre pensament, és una feina molt molt dura.
Avui tinc un dia molt trist. Llegia un article sobre la "veritat" de l'enderrocament de les torres bessones de Nova York i només veia maldat i horror. Rellegia el teu correu electrònic i només veia egoisme i una allargada i dolorosa ombra del que vas ser. Sento molt veure't a aquest punt. El meu consol és que jo ja no estic en el punt on em vas fer mal el primer cop, anys enrere. Però no per això faré cap passa. Parles sempre d'acció i moviment. Idò mou-te per no perdre'm. Si no, bon viatge, et duré dins el cor sempre com a tants d'altres...