MAPPLETHORPE

A la fi he pogut veure Mapplethorpe en directe i he intentat fer-ho amb ulls vergos. Tenia un record lleuger de quan vaig estudiar-lo, anys enrere, el record de la transgressió i les arquitectures nues. El Mapplethorpe que he vist avui era tot blanc i negre. Homes despullats amb els seus membres erectes. Dones despullades orgànicament esculturals. Rostres retratats dins una expressió. Flors que semblaven dibuixades. Postures sexuals, tan dels cossos com de les plantes.

Als anys 80 va fer que la sempre rígida societat americana rebutjàs els seus cossos despullats, la clara temàtica homosexual, la presència ommipresent de l'home de pell negre, el sexe sàdic, els membres sexuals tractats com a flors, les parts del cos més íntimes impúdicament presentades dins tot el seu esplendor, com retrats, el joc de la llum i la foscor.

T'agradi més o manco, et sembli desagradable o no, l'important, efectivament, es que es pugui exposar la seva obra, que es pugui triar lliurament contemplar-la o no.