sábado, 30 de mayo de 2009

RIU BABEL

Tot i a certes notícies tristes, tot i a certes desilusions i decepcions, tot i al meu tarannà nostàlgic, veig les coses de colors intensos. Estic tranquila. Em sento forta i orgullosa de mi mateixa. El dolor em serena, ni m'enfonsa ni m'eleva. Contemplo, feliç, que ja no necessito aus i que miro de front les coses, com abans dels 8 anys. El riu Babel m'emporta tranquilament. Estic segura que desembocarà en un lloc que m'agradarà.

2 comentarios:

gatot dijo...

faig meves les teves paraules, frannia, perquè em sento així també; el dolor, però, no el sento gaire... em sembla que m'estic tornant pedra

espero, en tot cas, tornar-me pedra volcànica i poder surar una mica al riu

Frannia dijo...

Pedra mai, Gatot, no paga la pena. Coneixes el joc de pedra, paper o tisores? Sempre paper! I escrit i per escriure!