domingo, 24 de mayo de 2009

A LA BARANA DELS TEUS DITS

Hi ha dies que encalço trèvols
amb el meu gambaner de mots.
Tu em serenes i em dius fluixet
"amb mi tens un racó dalt del món".
Sento el teu alè a cau de cor, llavors,
i un vertígen de trapezista s'enfila pels peus.
No em mollis, et demano dolçet,
deixa'm entrar dins l'univers
que portes penjat de l'esquena,
deixa'm sentir que t'estim
que la música ens engronsa,
que els estels s'han recolzat
a la barana dels teus dits.

9 comentarios:

Carme dijo...

Uf! que bonic! m'emociona, crec que al Jesús l'emocionarà també. Enhorabona, és preciós.

Carme dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Jesús M. Tibau dijo...

doncs sí, m'has emocionat, moltísssimes gràcies de tot cor

Frannia dijo...

Gràcies a vosaltres per apreciar-ho. Escrit també de tot cor.

Cèlia dijo...

Preciós i amb el mèrit de jugar amb els altres llibres també!

Dona Rebel·lada dijo...

És molt bonic XD

A mi se m'han posat els pels de punta. A més això de posar altres referències a llibres ha estat molt bona idea.

Un petó.

Frannia dijo...

Gràcies a les dues i...benvinguda, Dona Rebel·lada!

barbollaire dijo...

és una preciositat de poema!!
és sentiment ,dolçor, tendresa.

és bell
bellíssim!!
;¬)*

Marta dijo...

Un poema preciós!