Il·lustració de Patricia Metola
Un dels meus somnis no realitzats és haver-me fet il·lustradora. Pot ser encara hi estigui a temps. Dibuixar personatges amb cara de galleta, que no tenguin boca i expressin tot sols amb els ulls i els colors que empri. Que siguin tots molt naïfs, que desafiin les lleis de la gravetat, l'ordre i la compostura. Que els seus cabells trunyellin llunes, que les seves mans siguin com les dels nins i puguin tocar les estrelles. Pot ser arribi el dia...
5 comentarios:
Frannia, potser encara hi ets a temps, la vida dòna moltes voltes... Molt bonica la manera que descrius els personatges :)
Com diuen els francesos : "qui veut, peut".
O sigui que... à vouloir!
Una abraçada.
buah, jo dibuixe de pena! però m'encantaria saber fer dibuixos així! Així que em conforme amb col·leccionar albums il·lustrats d'aquells que suposadament són per xiquets i contes il·lustrats que només es poden trobar a la secció infantil de les llibreries.
Sempre hi ha temps per als somnis
M’he traslladat! Ara ja no sóc a bloctum. Sóc a http://josepmanel.wordpress.com
Però l’essència és la mateixa...
Publicar un comentario