viernes, 1 de febrero de 2008

EL TREN

Viatjar en tren era còmode, era ràpid i sovint, barat, perquè els revisors, ben humans, obviaven les cares absents. Era fàcil convertir-se en fantasma per a un revisor de tren i així el billet sortia de franc dia sí dia no. Jo viatjava amb un bonus molt pràctic: 10 viatges, 6'90€, que feia estirar, entre una cosa i altre més d'un mes. Però les coses sempre canvien. De cop i volta, sense avisar, sense preparar, sense informar, instauren un nou sistema: obligació absoluta de fer-se una targeta, que sols serveix per viatjar a un trajecte determinat, que té una caducitat, que té un mínim d'ingrés, que t'obliga a guardar cua per poder sortir de l'estació, que t'obliga a guardar més cua si no la tens perquè els billets inviduals, a hores puntes, només es compren a l'estació intermodal de manera que si vas amb el temps just t'has de fotre i has de fer interminables cues per poder sortir de la pressó ferroviària. I, per suposat, pugen les tarifes del billet com a eficaç pressió per a que et facis la targeta i es pugin substituir més ràpidament homes per màquines. De tot això no em molesta el canvi. Em molesta la nul·la informació, la manipulació, l'obligació d'obediència, la improvisació, la cutreria, i, com sempre, l'abús per part de l'Administració, sigui del color que sigui, cap al ciutadà. Podria treure poesia de tot això? Podria, però no vull. Us pensau que som lliures?