Il·lustració d'Adolie Day L'amor és, per exemple, saber articular el peu i el sexe en nus perfecte perquè la passió i la llibertat de cada u no sigui un llaç ni un llastre, aprendre a lluitar contra el sudari que cobreix els nostres caps i començar a veure-hi clar, saber cultivar el gest de l'abraçada eterna i no deixar passar un dia sense demostrar tot aquest amor, poder mirar de front les coses com ho faria un infant, voler-te geògraf del meu cos sencer i que tu em vulguis a mi, necessitar sols un ull per mirar-te perquè totes les altres imatges semblin improcedents, voler niar sota l’herba càlida que el teu ardor ha banyat, voler niar dins el sotal rera els botons i els gemecs, poder dir-te "em sostens, estimat?" sense por. L'amor és la energia que em converteix en un ser rar, el que sempre busca i mai troba, l'amor són les paraules balladores trunyellant les nostres ànimes, és l'imprevist de trobar-te, que calculis com espigolaràs les aus dels meus rínxols, és el teu nom esdevingut trepig, que t'escolis com un peix taronja dins l'univers còncau del meu dits, és beure el baugelau amb els dits entrellaçats oblidant la minúcia de que tenim dos cors i dos caps, és tota la poesia que faig.
2 comentarios:
Tantes coses? vols dir que avui en dia es pot aspirar a tant? de fet.. hi ha temps per tant? M'agrada el teu idealisme, és utòpicament romàntic. Em penso que t'ho havia dit en alguna altra ocasió.
Clar que m'ho havies dit,molt ben observat, bàsicament perquè així és. De totes formes, si et fixes, res del que he escrit requereix temps. Temps precisament no. I per a tu, Rock, què és l'amor?
Publicar un comentario