PREN EL VOL

El 10 d'abril de 2007 Frannia va començar a publicar de nou. Havia començat uns anys abans amb un blog ara ja esborrat, que era un assaig, una pomada guaridora. Tornà, com dic, perquè duia l'esquena plena de paraules. Va ser, per dir-ho d'alguna manera, la segona etapa, fins que els problemes tècnics en el domini blocat la van fer translladar-se a aquesta casa el 7 de gener de 2008. Des de llavors, he publicat 514 posts. El d'avui, el darrer, el 515, cap i cua -diuen que porta bona sort-. He pensat incloure aquí, com a comiat, el que vaig dir els 28 d'abril passats. Mirau...

martes 28 de abril de 2008
TANTES COSES A DIR
Si et demanes per què les paraules escrites sembla què tenguin més importància que les dites podria dir-te que allò dit passa per massa filtres, pel que vols dir, pel que et volen entendre, pel que voldries dir, pel del vent que bufa i es porta les paraules; en canvi, allò escrit perdura, més enllà del temps i de les ànsies. Jo sempre m'he expressat millor a través de la paraula escrita, sempre he volgut dir allò important a través de l'escrit, des de ben petita, des que a vaig aprendre la "e" d'elefant i la "a" d'aranya. Per això em mata aquesta condemna a no escriure-vos. Tinc tantes coses a dir...
Publicado por Frannia en 18:45 0 comentarios

martes 28 de abril de 2009
L'EGO, PRIMERA LLIÇÓ*
Saps què és l'ego? Imagina't que ets una ceba. Imagina't que et tallassin per la meitat i que una de les capes que extrauries té exactament el teu cos i la teva forma. És tan igual a tu que sembles tu amb la única diferència que no està feta de pell, carn, budells, líquids i ossos sinó de pors i traumes. Imagina't que aquestes, les pors i els traumes, han modelat la teva figura-ego tan magistralment, tan profundament i des de tant de temps enrere que quan et mires al mirall és la única persona que veus. Veus el teu ego, et penses que tu ets el que veus quan només és una capa que no et defineix, ans el contrari: t'esclavitza i et controla. Posem que et veus com una persona riallera, que sempre ha d'estar bé i ha d'agradar als altres. Posem que un dia descobreixes que aquesta descripció només correspon al teu ego i el teu vertader ser no sempre és rialler. De fet, a vegades s'enfada, o s'entristeix, o és superb i entremaliat. Si no sempre és rialler llavors no sempre agrades als altres. I el dia que ho acceptes ja no vius dins la carència de ser quelcom que realment no ets. Llavors ja no és important ser rialler, ja no ho ets perquè els altres t'estimin i, oh, miracle! només llavors és quan ets rialler de debò! i el ego s'empetiteix i ocupa l'espai que li correspon.
*Dedicat a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i, per suposat, a mi.
Publicado por Frannia en 20:33 4 comentarios

No he canviat massa els neguits, en aquest sentit, no ho trobau?

Però és hora de partir. Frannia desapareix. Vindrà una altra, no m'hi sé estar, i seria bell que em reconeguessiu encara que canvii de casa i cara, seria bell que em llegissiu com ho heu fet amb na Frannia, sovint críptica, sovint melangiosa, sovint difícil, i em donassiu tota la companyia que li heu donat a ella.

Fins aviat idò. Cuidau-vos.