AXIOMA DE L'ALLIBERAMENT

Detall d'una pintura de la façana d'una casa del Barri Roig d'Amsterdam

No volia paraigua, aquella dona despenjada. Aguantaria l’aixopluc amb valentia, consentiria desmaiar-se en defensa de la seva llibertat d’elecció. Desferia, així, el boirós mirall i s’alleugeria d’afrentes i de plors. La partença no semblava la desgràcia, sinó sortir-ne il·lesa. I aquell maragda tan fosc vessant per les cames, i aquella ombra cridant: “no llancis coses per la finestra”, i aquell desgavell de lletres que volia ser oració i sols era un penjarobes o un obrellaunes. Però tot era un joc de semblances perquè la realitat era una altra: haver-se conquerit, a la fi, l’ànima, aqueix el triomf.