Unes papallones, disfressades de flors, s'han instal·lat a la meva terrassa. Necessitaven descansar de tan de vol i no sabien com fer-ho per estar tranquil·les. Jo les he acollides com es mareixen i he promès guardar el secret de les seves ales cansades.
Aviat tornaran partir -si els volcans en erupció ho permeten-, mar enllà, cel amunt i, de nou, estaré privada de les seva bellesa delicada.
Ja tornaré a vessar les llàgrimes quan em deixin orfena. Mentrestant a celebrar l'alegria i la bellesa de tenir-les a casa.
4 comentarios:
Quina autèntica preciossitat!!
Són molt boniques i si dius que poden volar... potser són papallones disfressades de flors.
Queda't amb elles a casa, no deixis que se'n vagin.
Bona tarda Frannia.
Els pensaments sempre volen, ja ho saps.
Papallones pensaments? Pensaments de papallones?
Mentretant, la bellesa no ens la treu ningú!
Molt bon dia, Frannia!
Publicar un comentario