LES CIUTATS

http://www.youtube.com/watch?v=R7wvdxqDh14

Acabo “Les ciutats invisibles”, d’Ítalo Calvino i m’imagino fent un decàleg semblant de les ciutats que conec, no les construides, sinó les de carn i ossos, les que ens recorren i recorrem creixent o destruint alhora, les que habitam i ens habiten, les que embrutam amb fems diversos o decoram amb graffittis, les que queden dins el nostre desig o dins la nostra memòria. Si Calvino pot parlar de una “Isidora, ciutat on els palaus tenen escales de caragol incrustades de copinyes marines, on es fabriquen amb totes les regles de l’art, catalejos i violins, on quan un foraster està indecís entre dues dones sempre troba una tercera...” per què no puc jo parlar de una Haaz, ciutat on els caragols es passegen per les parets, i les escales, i les finestres, i els terrats, i creen amb les seves besades camins imposibles plens de plaer? Si ell parla d’una “Anastasia, ciutat banyada per Canals concèntrics i sobrevolada per cometes”, no puc jo escriure sobre una Alheha, ciutat plena de laberints secrets i carrerons en cul-de-sac de revolts inexistents, sobrevolats per lletres Verdanes o Arials?. I si l’autor escriu sobre dues ciutats bessones que no són iguales, doncs “les dues Valdrades viuen l’una per a l’altra, mirant-se constanment als ulls, però sense estimar-se”, no podria jo descriure una Maselo continuada pels dits de dues germanes, meitat submergida, meitat enlairada i connectades per un ascensor de mirall insuportablement reflectant? O una ciutat aquàtica, on les cases, surassin sobre les aigües, amb els seus petits jardins de càctus i nenúfars i...?ei, no, aquesta no és invisible ni inventada, aquesta és Ámsterdam.
Com seriu si fossiu ciutats? Jo seria petita –seria poble- i concèntrica, seria marítima i rural. Aus, peixos, tortugues, moixos i cargols serien la fauna; roses, gessamins, trèbols i violetes serien la flora. Les cases serien coves pintandes de blanc i cel, els carrers camins empedregats. Cada casa tendria un cementiri, un jardí i una biblioteca. No hauria tendes de xinesos ni bars de fritanga. I els semàfors servirien per circular les emocions sense perill. Tràfic rodat no n’hauria, ni cartells publicitaris. Prohibit escupir, llançar papers al terra i dir mentides. Tindria un far. Seria una ciutat plàcida i poc coneguda, només famosa per les seves extraordinàries fires de hortalisses i poemes. Pocs turistes. Qui volgués instal·lar-se hauria de prometre no partir.
Com seriu si fossiu ciutats?