lunes, 12 de abril de 2010

EL CIGNE

Per a ell no acabava d'arribar la primavera. Potser era perquè s'entestava en restar en les àlgides aigües dels canals d'Amsterdam.
- Vés-te'n un poc més enllà, almanco -li va dir un ànec ratxat-, al barri roig, com a mínim...allà hi ha més caloreta.
Però el cigne volia restar en el canal que l'havia vist néixer i créixer, aprop de la Plaça Rembrandplein.
- Vés-te'n un poc més enllà, al canal del mercat flotant de flors -li va dir un lluent corb negre-, almanco allà hi ha color.
Però el cigne estimava l'ombra allargada del pont amb les seves bicicletes aparcades, les més negres, les més fredes.
-Vés-te'n a voltar pel port -li va dir una gavina que passava per allà.
Però el cigne no sabia fer res pus que queixar-se del fred i restar donant voltes dins el seu canal obscur.
-Quina llàstima -va dir una turista espanyola que el fotografiava -, tan bell i tan amagat, dins aquesta negra aigua. Si sabés que uns quilòmetres més enllà hi ha parcs instal·lats dins la primavera perenne, faria una volada...segur.
El cigne estirà el coll i la mirà una estona. Potser l'havia entesa.

2 comentarios:

gatot dijo...

ahir amb els gatets vaig veure una peli de dibuixos d'un cadell de cigne que era la riota de tothom... però sobretot, era la seva pròpia no entesa del que era...

a vegades les paraules, les definicions, ens sembla que ens hauríen d'aclarir, de definir-nos...

jo no vull ser un home, frannia, si m'he de semblar als homes que conec... ni vull ser una dona, si m'he de semblar a moltes dones que conec...

potser ja m'està bé ser un gat, encara que tampoc m'agradin molts gats que conec...

bentornada a casa; que sigui un rentorn plàcid i amable!

Carme Rosanas dijo...

Una bona història, Frannia, potser sí que la va entendre!