lunes, 20 de julio de 2009

PASE LA SIGUIENTE

Diuen que comences a sentir-te major quan veus morir a les persones al teu voltant. No és cert, perquè continuadament en moren, el que passa és que sempre semblen el suficientment alienes com per no pensar-hi gaire. Però arriba un dia en que les pèrdues són més properes: se'n van amics, familiars, professors, ex-caps, escriptors que has llegit un i altre cop, cantants, actors i poc a poc, l'univers que ens conforma, es va despullant. A vegades no importa que mori algú que fa anys que no veus o amb qui no t'unia cap relació especial; el que t'afecta és que desapareix completament de la realitat per a convertir-se en un record.
Avui he sabut que havies mort. Tinc un grapat de records sobre tu que possiblement ni tu recordaries: la teva inseguretat, el teu titubeig quan em parlaves, l'aura de misteri que creaves en qualsevol conversa trivial i sense importància, els comentaris maliciosos d'alguns companys quan veien que em cridaves al despatx, el sobre que m'entregares davant tots com si fos un secret o una carta d'amor i sols era una fotografia d'un grafitti, el conte que em vas inspirar, les teves mirades olioses i insistents, els fulls engroguits que et servien de guia, la solitud que jo t'imaginava, les bromes que fèiem quan ens mostraves en Witkins o en Mapheltorn i una guspira d'allò que nosaltres pensavem que era desig apareixia als teus ulls, el teu "pase la siguiente" entre imatge i imatge del projector, el caminar encorbat, la teva figura extranya però bondadosa, la màgia de descobrir-nos el cine suec o l'expressionista, els personatges de còmic...
El darrer pic que et vaig veure, fa 3 anys, seies a la barra d'un bar de la plaça dels patins. Em vas veure i em vas saludar, com sempre, com si no haguessin passat anys, amb un moviment nerviós de cap, un hola llarg i tímid i una mirada intensa i universal, com si m'apreciassis, com si em volguessis protegir, com si agraissis el meu somriure ample i sincer.
No t'enyoraré, però em dol molt la teva mort.

1 comentario:

Pomona dijo...

Gràcies per recordar-me'l en tots aquests detalls.
Una abraçada, Azarak.