Ara ho entenc: m'he assegut devora els cactus de Guium i he tancat els ulls. El meu cos transpira sense aturall. Faig olor a mortadel·la cassolana. Podria escriure sobre els amics retrobats, sobre ruptures i absències, sobre amics perduts, sobre noves feines, sobre noves invencions, sobre festes sorpresa, sobre llibres que parlen d'assassinats, sobre somnis tranquilitzadors, sobre malalties, sobre nins, sobre platges, sobre psicologia...però sols puc restar quieta suant, bevent, suant, fent olor a mortadel·la.
jueves, 23 de julio de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
a Salt ha fet una calor molt densa... els gatets s'han pogut adormir quan els hi he posat el ventilador a peus del llit... ara, l'aturaré...
no puc recordar la olor de mortadel·la... tinc la xocolata que em tapa els sentits...
petonets afruitats!
... i les gotes de suor, relliscant per la pell, escriuran la resta d'històries ...
... petonets!
Gatot_X, et prova l'estiu...jo, en canvi, m'arrosego pels racons.
No tinc esma, Poeta, ni d'escriure històries. Definitivament, prefereixo l'hivern
Si fem un concurs de suar, segurament també quedaré entre els primers classificats.
Ara lo de la mortadela casolana...a casa no n'hem fet mai i no sé quina olor fa. Quan en facis, m'avises i la vindré a olorar..
Una olor, Pep, que no hauria de fer una persona...
Publicar un comentario