lunes, 22 de diciembre de 2008

RACONS DE LA MEVA PERSONA

Seguim amb oferiments i exhibicions. Això deu ser que ja torn vella o hauria de camviar de nom...

Els ulls, que no em basten per cercar, per mirar, per omplir-me...
El nas, que sovint sembla que el tinc atrofiat i no sé ensumar on és el lloc, on és la importància de les coses, la intenció de les persones, el camí que necessito...
La boca, que a voltes parla més del que caldria i d'altres calla, que somriu manco del que seria precís...

I les meves espatlles, que sempre hi són per als que estimo i m'estimen si necessiten recolzar-se. A vegades, però no miro cap a on ells són, no els veig, no els ensumo, no els hi dic que hi som. Esper que ho sàpiquen. Si la meva llar és seva també ho som jo. Bones festes!






4 comentarios:

una que bada pels núvols dijo...

Ei! Q xulo!! I no hi ha cap pista per l'amic invisible?

Anónimo dijo...

Des que em vaig descarar a l'escriure el blog jo no he pogut mantenir l'anonimat. Tampoc passa res perquè puc anar pel carrer sense patir els entrebancs d'una popularitat no aconseguida ;)
Per cert, m'agraden els "detalls" amb els que t'has escampat per aquest post...

Anónimo dijo...

De gènere a gènere et dic que: benvinguda, Natàlia! :)
Josep-Manel, la meva intenció era fer-ho però ja són molts d'anys des del primer Frannia (més de 4 si no vaig malament) i el desig de despullar-me és massa fort. Tanmateix em despullo d'ànima, no sé per què em costa tant fer-lo de cos. Imagín que el mateix motiu que fa que mai m'hagi posat un bikini...

novesflors dijo...

Doncs pots fer-ho tranquil·lament, tens un somriure molt bonic.