martes, 17 de noviembre de 2009

DUBTES



He tornat vella. Ni el meu cos ni la meva ànima resisteixen com abans. Cerquen, indolents, la posició més engrescadora, savis gira-sols de tot allò difícil d'explicar. Quan tenia 10 anys manco podia viure de moltes maneres diferents, tenia força física i mental, per aguantar situacions poc ideals, però ara...

Durant els anys que tinc de vida, he netejat culets d'infant, els he entretingut i passejat plena d'energia; he estat fermada a una caixa a Carrefour, aguantant clients i cançonetes de Nadal, repicant dins el cap hores i hores; he venut llibres, he carregat les capses, he posat mil etiquetes, he suportat fires a l'aire lliure amb pluja i amb sol; he passat dades a ordinadors, xifres i lletres potser més útils del que sempre he cregut; he gestionant telefonades i cartes i queixes, aguantat polítics trepadors i altra flora i fauna; he donat classes...

Sovint -excepte donant classe- em sentia fora de lloc, sentia que podria trobar una ocupació que em fés sentir més útil i que ajudàs als altres. I aquest sentiment és ara tremendament fort, impossible de fermar o ofegar. Avui mateix, em trob navegant dins un mar de dubtes i tot i saber cap a on he de donar la passa, tinc por.

4 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

Sort tenim dels dubtes, el dubte és necessari i creatiu.

La por... jo crec que l'important no és tenir-la o no tenir-la... (qui no té por?) sinó que no et torci el camí. Fàcil de dir i difícil de fer... oi?

Ànims i endavant!

Pere dijo...

Disfruta del pánico que te provoca
tener la vida por delante.
Vívela intensamente,
sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro
y encara la tarea con orgullo y sin miedo.

Walt Whitman (No te detengas)

Bon dia Frannia.

gatot dijo...

has tornat vella...

és una sensació que tots tenim en algun moment; jo recordo moments en què pensava que no podria físicament aguantar... però sempre podem una mica més.

subsistir és, relativament, fàcil; viure és una altra cosa...

una abraçada

assumpta dijo...

No tinguis por dels dubtes!.

On/quan es crea el dubte és justament d'on naixen idees diferents i que sovint acaben de complimentar la inicial. Podríem dir que també els dubtes mouen el món.

Per altra banda, el que tu dius, és com si fos el teu somni i llavors res millor que la frase que
ens va deixar Eleanor Roosevelt: "El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis".

Sort, sigui quina sigui la teva decisió!