martes, 24 de noviembre de 2009

EL PÀNIC

Tot i que la por té una funció clarament necessària: prevenir-nos dels perills i que respon al clar sentit de conservació de la nostra espècie o de la vida en general, és evident que ha transpassat funcions, s'ha enquistat com una mala cosa, ens mou com si fossim titelles, ens paralitza o ens llança cap a situacions incòmodes.

És trist pensar que, a vegades, sols ens mou el pànic, però almanco li dóna una cara amable a aquest sentiment tan negre. Benvingut sigui el moviment, encara que acabi en correguda o en fuita, sempre millor que la paràlisi.

Jo no diria mai a ningú: "no tenguis por". Jo li diria: "gestiona bé la teva por, fes-te'n amic o amiga seva, mira-la als ulls i camina al seu costat, no al davant o al darrera".

Just això li dic a la imatge que em mostra el mirall i a l'ombra que es descús de les meves sabates, seguit seguit. A vegades, però, li dic tan fluixet, que ni jo mateixa m'escolto.

6 comentarios:

La Intransigent dijo...

Totalment d'acord!
Però jo quan parlava de "moure's per no estar quiet" em referia més aviat a un moviment ociós, que no pas a una fugida.
Ja t'ho dic jo que sóm ànimes bessones!
Del teu llibre, ni rastre...

Frannia dijo...

Vaja, quina llàstima! Si esperes al Nadal i m'envies una adreça postal te'l puc fer arribar. Ara ja no en tinc però supòs que en conseguiré una petita remesa, que havia pensat regalar...

La Intransigent dijo...

De moment esperarem a veure si per Nadal l'aconsegueixo.
Paciència.

Pere dijo...

Si tens por, no et miris al mirall.
Podrias veure algú darrera de les teves espatlles...
AAAAAAH! Perdona la broma.

Bona tarda Frannia.

Anónimo dijo...

La por s'ha de saber controlar. D'una banda, impedeix que cometen segons quines barbaritats, però de l'altra ens pot frenar quan hauríem de llençar-nos. El que és difícil és saber gestionar-la. Quan ens podem llençar? Quan ens hem de quedar aturats?

Frannia dijo...

Pere, aquest tipus de por no em fa por :)
Totalment d'acord, Albert...i benvingut!