sábado, 28 de noviembre de 2009

NO SABIA...

No sabia que, a voltes, el foc pot apagar-se amb una sola llàgrima. He descobert que, sovint, les persones fan coses mesquines i es transformen en animals perquè es deixen manar per la por i per la tristesa. Ens passam la vida defensant-nos de tot quan potser una abraçada ho esvairia tot. Però desconfiam. Però tenim por.

M'acab de llevar un pes de sobre. Però me n'he posat un a dintre.

2 comentarios:

Baraula dijo...

Bé, pensa que si t'agafa una d'aquestes passes de panxa... ho trauràs tot. La tristesa també té fi i en català acaba amb vocal.

Carme dijo...

Massa por... crec que la por està a l'origen de la majoria dels mals de la humanitat.