sábado, 14 de noviembre de 2009

PORNO

Avui al matí, quan el meu fillol de 7 anys ha vist aquest quadre que tinc a la sala, ha exclamat:
- Ualaaa, Nina, però si tens "porno"!!!.
Després de l'atac de rialles inicial li he hagut d'explicar de manera molt simple que quan es veia un cos nu a un quadre no es deia porno sinó art. L'anècdota, més una llarga conversació de fa una estona amb una amiga molt estimada, m'han fet pensar, un cop més, en la manera única que cada un percebem les coses i com necessitam etiquetar-les.
Jo tinc molts de defectes: un d'ells, dir el que pens de les coses. No ho dic despòticament ni pensant que tinc la veritat absoluta; ho dic per expressar, perquè consider que el respecte i l'estimació cap a un altre passa per aquesta sinceritat.
Les opinions són judicis? Crec que depèn del que les rep.
No sé si arribaré aprendre a ser més dòcil o discreta o hipòcrita o condescendent -si són aquests els adjectius que poden descriure allò contrari al que som-, no sé si aprendré a deixar de ser tan passional i espontània i sincera, possiblement no, però sé demanar perdó si faig mal amb les meves opinions i sé que les meves opinions les dono única i exclusivament perquè i quan estim.
L'art pot ser porno i el porno podria arribar a ser art, però Chagall, petitó meu, el que va fer va ser expressar, talment com ho intento jo.

4 comentarios:

La Intransigent dijo...

No canvis... siusplau.

novesflors dijo...

:)

Ai, l'espontaneïtat d'un nen de 7 anys.

SM dijo...

Frannia, el porno també es pot vendre com art. Mira sinó el famós Made in heaven del Jeff Koons i la Cicciolina. Ara, aquests quadres millor no els pengis al menjador...

Maria dijo...

Penso 100 per 100 com tu, llàstima que a la majoria de gent no li agrada escoltar la meva opinió quan és contrària a la seva, ni aquells a qui estimo.