jueves, 5 de noviembre de 2009

LA ROSA S'OBRE

M’assec a la butaca i mir el seu amor com si veiés una pel·lícula o llegís un llibre. A voltes, voldria no mirar, que no tenguessin testimonis, però com no mirar la flor que neix i es fa esplendorosa? Com no mirar tanta bellesa?
La seva història em fa pensar en mi mateixa, em fa reviure emocions i actituds antany viscudes, em fa recordar a aquella dona amb aus als cabells de no fa tant, que ara ja només juga amb els fils de colors i les paraules per teixir una vànova de caloreta i tranquil·litat. M’adono de com he canviat, com he desviat la passió cap a paranys manco perillosos, com he tranquilitzat la meva ànima i he adormit el meu ego, com el desig que em mou ja no té ni aquella negror ni aquella vermellor d’abans, sinó que és ple de llum.
Jo no sé quin futur m’espera i quins altres canvis provocarà aquest futur, però sé que tinc un present seré, que he assolit un grau de maduresa acceptable i que, en general, estic bé. Potser enyori l’arrebatadora violència del desig, aquella sensació de caminar, equilibrista, sobre la corda, aquell sentiment de tenir el cor obert com una magrana…però poc. No ho bescanvio per la quietud de les coses certes, dels peus posats a terra, de l’amor arrelat i tendre.

4 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

M'agrada llegir aquest post... no sé si deu ser per això que cada cop, tal com va passant el temps, em trobo més bé a casa teva.

Bona nit.

Frannia dijo...

Gràcies, Carme, sí, l'edat i les experiències ajuden a madurar. Potser abans veia la vida des d'una perspectiva massa novel·lesca i existencialista que em donava un caire un poc gris i tortuós. Digam-ne que els rampells de lucidesa eren ocasionals i habitualment estava instal·lada dins l'angoixa; ara s'han trastocat els ordres. De tant en tant, perd el nord però cada cop em torbo manco en reubicar-me. No obstant, consider que les persones han de viure per elles mateixes tot aquest procés, amb conseqüències incloses, positives o negatives, perquè de res serveix que sigui un altre qui t'ho digui.

novesflors dijo...

La teua evolució ha estat positiva i alguna vegada havia d'acabar el neguit que covaves. M'alegre que estigues tan bé.

Frannia dijo...

Novesflors, tampoc és que el neguit hagi acabat, només s'ha suavitzat. Però ja està bé...