sábado, 1 de agosto de 2009

INEVITABLEMENT

Avui t'he somniat. Inevitablement. Ocorr de tant en tant, a pesar de les circumstàncies i de la plenitud del cor. No vull justificar-lo ni culpabilitzar-me ni entendre-ho. Però no puc evitar cercar-ne explicacions. Potser és pequè ja no puc comunicar-me, ni parlar, ni jugar amb tu, potser és un mecanisme de regulació de la realitat, l'identitat i els altres, potser és una petita felicitat el recrear-te, potser és un recurs per mantenir-me dins la inteligència fracassada, potser és un reflex oníric de l'embolic afectiu que em conforma, potser és una predisposició, un hàbit, una alliberació interna, una condemna en contraposició, potser és la peça d'un puzzle que un dia es completarà, potser és el missatge que t'envio de que tot i voler viure en equilibri, sabiesa, fortalesa i respecte, no t'oblit, de que a pesar de no haver-t'ho confessat mai i de tenir el meu cor ple, a tu també t'estim.

6 comentarios:

La Intransigent dijo...

A mi els somni sempre (corregeixo: moltes vegades) em recorden els anhels que intento negar quan estic desperta...

Anónimo dijo...

整形 柴犬
外籍新娘 肉毒桿菌
網路行銷 網站排名
汽車旅館 保健食品
整形外科 台中住宿
高雄旅遊 日系服飾
瑜珈教室 居家看護
扭力板手 chocolate

pH dijo...

Una vegada em vaig inventar una frase que no he pogut fer servir mai :
En els nostres somnis, recordem el futur.
No sé si serveix d'alguna cosa....

Frannia dijo...

Possiblement tens raó, la Intransigent.
Bella frase, Pep

filador dijo...

No acabe de veure clar el raonament de l'anónimo però puc compartir la seua dolça conclusió. Frannia, amiga, tindràs que fer servir la paraula màgica per lliurar-te'n de la màquina aquesta que dóna ja pel sac.

Frannia dijo...

Bé, filador, sols és qüestió de viure-ho amb acceptació;una emoció, un sentiment que, com algunes males herbes o també algunes belles flors, s'obstina per sortir de tant en tant. Crec que la paraula màgica es troba en l'acceptació sense condemnes ni culpabilitats, sense voler-ne fugir.