viernes, 21 de agosto de 2009

EL DIT versions

Els talibans afgans diuen que, gràcies a la tinta sobre la pell que torbarà uns dies a desaparéixer, tallaran el dit de totes les persones que van votar ahir. A les pobres dones celestes les hi resta ben poc per mostrar com per haver de dur ara també la mà tapada fins que la tinta desaparegui. Amagar-se, esborrar-se, diluir-se per poder preservar la vida...quin absurd.
*
Els gestos ofensius són gairebé universals. Aixecar el dit cor sol significar, com díriem en bon mallorquí, "puja aquí i veuràs Porto Pi". Massa sovint m'entren ganes de fer-ho darrerament. Potser pateixo estres o una crisi d'ira continguda o una d'intransigència insensible, o potser simplement és que moltes actituds i situacions viscudes són simplement intolerables.
*
Son pare, sa mare, aquest demana pa, aquest diu que no n'hi ha i la conilleta...wüi, wüi, wüi...diu la cançó infantil mentre s'estiren dolçament els dits un a un.
*
El meu padrí va deixar de tenir por després de superar un ensurt provocat per l'ombra de la seva pròpia mà i els seus ferotges dits a mitja nit. Tan de bo fos sempre tan fàcil...
*
El dit puja suaument per la part interna del braç. Dibuixa espirals, aigües ondulants, mons inabastables. El dit s'entretén en el mugró i esculpeix un castell. El dit s'enfila pel coll i pinzella els llavis, de nou, fins que surt un gemec o un somriure. El dit, juganer, sap cap on ha de partir.