martes, 25 de agosto de 2009

ENS DIVERTEIX EMBRUTAR-NOS

La majoria de festes populars compten amb un episodi de brutícia major: tirar-se tomàtigues, vi, aigua, taronges, fang, escuma...
Ja de petits gaudiem trepitjant els bassiots, esquitxant-nos d'aquarel·les, escopint, posant-nos plastilina pels cabells...
El menjar era més bo si ens podíem xupar els dits, tacar-nos la cara amb la xocolata, menjar el flam sense coberts, deixar que el polo ens regalimàs pels braços, aferrar-nos els xupa-xups a les galtes o al front...
Jugar a embrutar-se és un plaer. Per grans i petits. Reprimit aquest impuls primari, n'hi ha que s'aneguen en brutor mental, que taquen la placidesa dels dies amb un desig o un neguit. Supòs que fa massa temps que no m'embruto. Ara ho faria. Deixaria que em cobrissin de gelat, ficaria la mà dins un pot d'espesa pintura, voldria que em llançassin un pastís de nata a la cara, que em regassin amb una manguera, que...què sé jo! divertir-me...per favor...divertir-me.

4 comentarios:

Gatot dijo...

amb altres està més bé... però jo ho he fet alguna vegada sol i també m'ho passo pipa!
:)
petonassos!

Frannia dijo...

En companyia sempre es millor. Que te facin i et sorprenguin, que facis i sorprenguis, que els riures s'arribin a contagiar. Bona nit, Gatot

Pomona dijo...

Hei, amiga, per a què estam els amics? Quan vulguis et tir aigua amb una manguera (o a poalades, que també està molt bé)! Lo del pastís..., crec que no, m'estim més menjar-m'ho, igual que el gelat. Mmmm, la pintura potser ens provoqui alèrgia! Lo del xupa-xups, desconeixia que és pogués fer això amb un xupa-xup!
Besos, Frannia!

Frannia dijo...

T'agafo la paraula, Pomona. Després no vull excuses...:)