Els focs ràpids són els que primer s'apaguen. És veritat que si posam un cartró dins la ximeneia les flames prendran ràpidament, però aviat el cartró es farà cendra. En canvi, el foc petit és el que perdura, el que fa caliu, el que encalenteix més a poc a poc, però més temps. No serà majestuós ni extraordinari, no tenyirà de vermell i groc tota l'estança, però templarà l'ambient, calmarà els ànims, serà ideal per torrar-hi sobrassada, boniatos o castanyes i ens donarà aliment.
miércoles, 4 de noviembre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
mai no he menjat sobrassada torrada...
aquests dies estic llegint els "llibres de terramar"; el focs follets dels mags i dels fetillers no escalfen però permeten veure-hi...
tu parles d'uns altres focs, Frannia, però em sembla que també tenen màgia...
Foc petit
llenya cada dia
i tu la brasa...
Bona tarda Frannia.
De vegades, un ciri petit encés és suficient per escalfar una estança i un cor.
Publicar un comentario