domingo, 20 de septiembre de 2009

JA!

JA tenien escrit sobre el llom els xots del ramat. JA, què? Ja és hora, ja ha arribat, ja toca, ja...però menjaven plàcids i avorrits sense fer gaire moviment, així que vaig arribar a la conclusió que eren xots forasters i el que feien era riure. Es reien dels neguits, de les covardies, de les presons, de les complicacions de les vides dels homes, incapaces de restar quiets menjant al prat conegut, dia rere dia, sense ser desgraciats i sense voler-ne més. La meva vista els va recórrer un a un, JA, JA, JA, JA i em miraven bucòlics, amb cara de xai degollat, i una guspira de llàstima els entelava la mirada trista.
-No sé si se'ns riuen de nosaltres -li vaig dir al meu company- o ens envien un missatge...
-Són les sigles del nom de l'amo, dona -em va contestar.
-Ja ho sé-vaig replicar-, però JA és hora que tinguis un poc més d'imaginació.
I llavors em vaig fixar amb la tanca i vaig saber que hi havia llibertats impossibles d'assolir.

5 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

M'has fet riure, Frannia! Gràcies!

Pere dijo...

Conocí un pastor en el Empordá que marcó a sus ovejas con el nombre de pila:"Juan Antonio","Julián Alfonso","Justo Aurelio","José Andres","Jerónimo Alonso" etc.etc.
No tiene mucha lógica pero allí todo es posible porque muchos están tocados por la Tramontana.
JA!JA!JA! Petons.
PERE

sargantana dijo...

ehh..eh...pasa res amb els entramuntanats???
pero en pere te rao...tot es posible!!!
petons als dos

pep dijo...

Per descomptat que son xots forasters. Probablement dels país de "La mala memòria", al principi portàven el nom senser : OVEJA.
Però amb aquestes pluges i tant d'aigua, s'han començat a esborrar...
;-)))

Frannia dijo...

Ja, ja, ara som jo la que ric, això, això, Pep, eren OVEJAS.
Això és el que tenen les tramuntanes i la insularitat i les ganes de marcar...be-be-be-besades a tots