martes, 28 de abril de 2009

L'EGO, PRIMERA LLIÇÓ*

Saps què és l'ego? Imagina't que ets una ceba. Imagina't que et tallassin per la meitat i que una de les capes que extrauries té exactament el teu cos i la teva forma. És tan igual a tu que sembles tu amb la única diferència que no està feta de pell, carn, budells, líquids i ossos sinó de pors i traumes. Imagina't que aquestes, les pors i els traumes, han modelat la teva figura-ego tan magistralment, tan profundament i des de tant de temps enrere que quan et mires al mirall és la única persona que veus. Veus el teu ego, et penses que tu ets el que veus quan només és una capa que no et defineix, ans el contrari: t'esclavitza i et controla. Posem que et veus com una persona riallera, que sempre ha d'estar bé i ha d'agradar als altres. Posem que un dia descobreixes que aquesta descripció només correspon al teu ego i el teu vertader ser no sempre és rialler. De fet, a vegades s'enfada, o s'entristeix, o és superb i entremaliat. Si no sempre és rialler llavors no sempre agrades als altres. I el dia que ho acceptes ja no vius dins la carència de ser quelcom que realment no ets. Llavors ja no és important ser rialler, ja no ho ets perquè els altres t'estimin i, oh, miracle! només llavors és quan ets rialler de debò! i el ego s'empetiteix i ocupa l'espai que li correspon.

*Dedicat a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i a tu, i, per suposat, a mi.

4 comentarios:

Hihadiesenquenenviariamesdunaliorna dijo...

Precisament, he arribat a aquesta conclusió avui mentre xerrava amb la terapeuta, és a dir, mentre pensava en veu alta...
És fàcil caure en el pou de la mirada dels altres, viure per donar-los el que creus que volen, però això implica que et deixes de veure tu mateix.
Entres en una caiguda sense fi, en un vertígen infinit..., fins que trobes on aferrar-te: per descomptat tu mateix, un altre cop, l'únic valor segur en aquesta vida.
Una abraçada, Frannia.

Laie dijo...

Tothom hauríem de reflexionar sobre això.

Frannia dijo...

:)
Benvinguda, Laie.

Laie dijo...

Encantada de llegir-te.