Fotografia de PomonaExagerant, podria dir que em sent sola.
Exagerant, podria dir que vaig nèixer rompuda.
Exagerant, podria dir que quan els dies em van fer créixer, em van tornar a rompre. I un altre pic. I un altre. I un altre. I aquell vers d'Ángel González -"para vivir un año es necesario morirse muchas veces mucho"- va deixar d'agradar-me.
Exagerant, podria dir que som una ferida oberta (però segons d'on incideix la llum semblo una rosa).
Exagerant, podria dir que ho ompl tot de paraules perquè em sent buida.
Exagerant, podria dir que no són les flors, són els teus ulls.
Exagerant, podria dir que m'estimes, que m'estima, que m'estimen i que t'estim, l'estim, els estim.
Exagerant, podria dir que no vull deixar d'exagerar perquè aquesta exageració és la meva sensibilitat.
4 comentarios:
Les emocions són extremades, no exagerades, y són inevitables per als qui viuen amb passió totes les coses... Una abraçada.
Potser gràcies que exageres podem llegir-te.
Potser gràcies que et llegim escrius.
Potser gràcies que escrius no estàs sola.
Potser tot plegat et permet esdevenir una rosa.
No importa si exagerant et surten coses tan boniques com aquesta i podem continuar gaudint del que escrius.
Gràcies a tots 3, de debó, m'heu ajudat més del que pensau. Una forta abraçada!
Publicar un comentario