ERÒTIQUES I DESPENTINADES

Llegeixo àvidament Eròtiques i despentinades, un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona d’Arola Editors. Ho faig perquè inclou dos poemes meus, perquè la portada és una ígnia ventada de pells, perquè al pròleg Encarna Sant-Celoni, l’entusiasta pastora d’aquest ramat de dones poetes, diu:“Eros, doncs, amb veu i mà de dona: indolent i fervent, descobridor i encobridor, el·líptic i obsessiu, eteri i melós, tebi i distant, descarnat i suggeridor, càlid i tallant, agre i dolç, sensual i xardorós, compartit o no, amb homes i amb dones, o amb tots dos alhora...” en una metafòrica orgia de plaer, com ben bé hauria de ser el tast d’aquest llibre, perquè és primavera, la sang altera, i amor i desig es confonen fàcilment. Llegeixo àvidament i em qued amb un poema de Rosa Comes:
Que la carn es faci vers
I que el vers es faci carn.
Que l’A sigui el llavi moll
I tremolós d’aquell punt àlgid
-febre de l’entrecuix-,
i que l’ungla del dit sigui
sil·laba encavalcada dins el sexe.
Que una M es faci pell:
Pell de mà, melic, mugró,
Mirada mig tancada de desig,
Munió de cabells eriçats en el joc,
El joc de sempre i sempre nou,
La forquilla d’una N apassionada,
Que insisteix en els punts febles
Del plaer. Que el silenci
Faci un crit a la metáfora
I que junts copulin sempre i sense fi,
Sobre el llit ben escandit i rítmic
D’un poema etern i anatòmic
Bon, eròtic i despentinat cap de setmana!