AVUI ESTIC CONTENTA

Avui he comprat una margalidera d'aqueixes que repten i emblanquinen la terra, dos rosers grocs de flors grans, dues boques de lobo avellutades i 30 l. de terra bona.

Avui he parlat de l'amor i l'orgull, amb paraules d'aquestes que el vent fa volar.

Avui he pensat en escriure aquest post dirigit a ell i cridar-li el que no vol escoltar, però finalment no ho faig, certament no es pot obligar a estimar.

Avui he passat pel meu antic carrer i he saludat els veïnats. Trob a faltar el seu control, el seu interès, potser una manera d'amor.

Avui he rebut correu d'amics anyorats i un llibre pagat que parla de belles i bèsties.

Avui m'he engrescat en el compromís de participar en un grup de lectura, cosa que necessit perquè fa massa temps que no llegesc de debò.

Avui he explicat com muntar una empresa a un grapat de joves desganats i avorrits. Pero n'E., en V. i en S. m'han fet riure, com cada dia que els tinc.

Avui he sabut que el petit conte"El circ de Frannia" no ha guanyat, però el projecte no es mata; té unes il·lustracions massa belles per fer-les morir.

Avui he somniat amb un nen que es deia Mr. Parrow i un bebé-calamar que tintava una peixera.

Avui he dinat al cau de cada dia, però he pensat més en el camí de roses que través per arribar-hi que en les quatre parets obscures que m'esperen.

Avui estic contenta.

TANTES COSES A DIR

Si et demanes per què les paraules escrites sembla què tenguin més importància que les dites podria dir-te que allò dit passa per massa filtres, pel que vols dir, pel que et volen entendre, pel que voldries dir, pel del vent que bufa i es porta les paraules; en canvi, allò escrit perdura, més enllà del temps i de les ànsies. Jo sempre m'he expressat millor a través de la paraula escrita, sempre he volgut dir allò important a través de l'escrit, des de ben petita, des que a vaig aprendre la "e" d'elefant i la "a" d'aranya. Per això em mata aquesta condemna a no escriure-vos. Tinc tantes coses a dir...

EM PENJO DE LES FLORS I ELS LLIBRES

Em penjo de les flors, avui que és el dia del llibre, em penjo de les margalides, el roser i els geranis, també de les que encara no he plantat. Ball perquè fa sol i em desferm una mica pensant que ja mai més haurà trons i pluges, lleugera com una llum de far. La ciutat perduda m'ompl de tranquilitat. No és meva, però ompl els meus dies; no és meva, però bressola les meves penes i les meves alegries.

Avui podria haver anat a Sineu, de mercat, amb n'E. i en M. però he triat ballar al jardí, penjar-me de les flors una estona, penjar-me de les lletres una altra. No tinc internet encara, però sempre trobes qualque recurs si hi ha temps.

A les 15h ja faré feina, ja seré presonera de les obligacions. Ahir vespre vaig veure a la televisió un reportatge sobre els presoners de San Quintín, als EEUU. Van de taronja per compensar la grisor de les seves cel·les de 3m2?

Els meus peixos taronja es diuen Ciao i Bacalao. Vam decidir posar-los aquest noms degut a la meva clara tendència a matar-los, perquè s'anassin acostumant a la seva curta vida. I, efectivament, en Ciao ja ens ha abandonat. Em diuen que no és culpa meva, que aquests peixos dins peixeres rodones perden fàcilment la vida. Són taronges com els presoners de San Quintín, també fan voltes, també reben la mà invasora de tant en tant que els manté vius, però sense vida, també compleixen una condemna no sé si justa.

Em queden unes hores de llibertat...res, volia saludar-vos.

TELEFÒNICA M'ENGANA

Un llibreter apreciat ha mort.
Telefònica m'engana: diu que la meva sol·licitud està en tràmit i no és veritat.
He sembrat dues margalideres, un roser i un grapat d'herbes aromàtiques.
Tinc una contractura cervical.
Avui he visitat la fira de la ciència: m'ha encantat contemplar amb un visor estenopeic de principis de segle XX les primeres fotos en 3D.
Us enyor.

A GUIUM NO HI HA INTERNET

A Guium no hi ha internet encara, cosa impensable en un lloc tan màgic. Per viure aquí s'han de fer sacrificis, com treballar de sol a sol, com no poder visitar als amics. Però tot és momentani. Aviat tornaran les hores plàcides, el temps gaudit per escriure, passejar per la muntanya, fer fotos, aviat les coses tindran el seu lloc i no desbarataran el meu.

Aquests dies, quan he tornat a casa, no he tingut massa temps per a res: plantar una margalidera de flors liles; alimentar al Ciao i a en Bacalao, els meus peixos taronja d'aigua freda; enfadar-me amb el veïnat que no respeta el meu espai; cuinar un poc; reubicar els records; estrenar estora nova, taronja com el sol, netejar els racons i deixar-me bressolar.

Aviat les coses tornaran al seu lloc i podré visitar-vos. Esper que no m'oblideu tan facilment.