jueves, 18 de febrero de 2010

TEMPS PERDUT

Cada cop més i amb més contundència, s'esvaeix per a mi la sensació de temps perdut. Cada làgrima vessada té un espai concret. Només es perd el que no es viu.

5 comentarios:

pep dijo...

Em permetré filosofar una mica (encara que sigui el que en diuen filosofia "barata").
El temps que hem viscut mai no pot ser perdut, sempre hi ha el record i això ni es perd ni ens ho poden prendre.
I el que tenim a dins, simplement és nostre.

Jordi Guerola dijo...

Exacte, i sempre ens queda allò viscut.

Carme Rosanas dijo...

M'agrada la teva darrera frase: només es perd el que no es viu. Jo hi estic totalment d'acord.

Poeta per un dia dijo...

... sovint ens perdem en la vida i en el temps, però mai és temps perdut ...


... petonets!

novesflors dijo...

Mira, he entrat a dir una cosa però he vist que ja l'havien dita.
Només es perd el que no es viu. M'agrada molt i molt aquesta ftrase.