martes, 2 de febrero de 2010

ABSÈNCIES I PRESÈNCIES

Avui les presències són més ausents que les absències perquè, de tan quotidianes, s’han fet invisibles i no les distingeixo de tot el que sempre veig. En canvi, el que més veig són les absències, veig el seu espai buit, la geometria exacta del lloc on no són les imatges. I m’intento abraçar a l’absència del teu cos dins el llit, però només hi ha una silueta com les dels assassinats a les pel·lícules; i em vull escalfar les mans en l’ombra de les teves a la llum daurada de la làmpada de l’entrada, però s’esvaeix com el fum; i resegueixo el teu perfil amb el dit tremolós sobre el sofà, però dins l’espai sols hi ha l’estampat d’un joc d’escacs; i dins la cuina, em recolzo sobre el rentador per abraçar-te des de darrera i el teu 1,80 d’alçada té consistència de canal de televisió desentonitzat i em fa pessigolles al pit. Per moltes flors presents que hagi a la casa només veig la teva absent “miradariallabraçada"...

5 comentarios:

Pere dijo...

M'ha agradat molt la cançó, les pintures i sobretot aquesta absent miradariallabraçada.

Bona tarda Frannia.

Estonetes dijo...

bonic blog i bonica cançó.

fanal blau dijo...

Presències absents, absències presents...i "miradesriallesabraçadores".
La veu de la Cesària Evora fa un bon acompanyament a la la nostàlgia-melanconiosa i a la melanconia nostàlgica.
Quan vaig conéixer (fa més de deu anys a aquesta cantant) em fa frapar la seva història!

Una abraçadamirariallera (amb somriure afegitt), Frannia.

Frannia dijo...

Gràcies pels comentaris, la companyia i la teva benvinguda visita, Estonetes. Hauré d'acabar llegint el Pamuk. Fa anys que me'l recomanen i no ho faig...

Januman dijo...

Presencia callada que me lees en silencio, belleza compartida (canciones, imágenes, palabras y paraulas...

Siempre... una palabra potente, una bengala en medio de la noche. Gracias.