jueves, 18 de febrero de 2010

TEMPS PERDUT

Cada cop més i amb més contundència, s'esvaeix per a mi la sensació de temps perdut. Cada làgrima vessada té un espai concret. Només es perd el que no es viu.

5 comentarios:

pH dijo...

Em permetré filosofar una mica (encara que sigui el que en diuen filosofia "barata").
El temps que hem viscut mai no pot ser perdut, sempre hi ha el record i això ni es perd ni ens ho poden prendre.
I el que tenim a dins, simplement és nostre.

Estonetes dijo...

Exacte, i sempre ens queda allò viscut.

Carme dijo...

M'agrada la teva darrera frase: només es perd el que no es viu. Jo hi estic totalment d'acord.

Poeta per un dia dijo...

... sovint ens perdem en la vida i en el temps, però mai és temps perdut ...


... petonets!

novesflors dijo...

Mira, he entrat a dir una cosa però he vist que ja l'havien dita.
Només es perd el que no es viu. M'agrada molt i molt aquesta ftrase.