domingo, 7 de febrero de 2010

FLOR D'AMETLLER

Ha aparegut dins el blau la difosa clímax de la flor, ha poncellat en els afores de les branques nues, en les aromes de la renaixença i amb la clara estratagema de despullar-me de serenors i fer-me pensar amb tu, amor, i tot el que t’enyoro.
Em faig serva de la teva delicadesa, sospir de paper de seda, heroïna de l’hivern gelat i ventós. Em rendeixo a la teva voluntat germinadora, a l’esclat de bellesa que somriu a les herbes tendres.I no puc més que lloar, avui, com ho han fet tants d’altres sempre,el teu constant retorn any rera any.

2 comentarios:

nimue dijo...

són tan precioses...

Carme dijo...

Sí són com un miracle d'hivern!