sábado, 27 de febrero de 2010

Sílvio Rodríguez em recorda un temps no viscut, el d'una adolescència plena de somnis, on vaig ser capaç de donar gràcies i seguir endavant a pesar de ser un femení atemorit i a pesar de tots els vius i tots els morts que m'habitaren.

M'anava a la fonoteca pública a estudiar i escoltava, entre d'altres, aquesta cançó un pic rere altre. Em donava força, em traslladava a imaginaris on, a la fi, podia manar sobre mi mateixa.

Ara veig que a pesar de que tot el viscut no se sembla massa a allò somniat, he assolit un grau de llibertat extraordinari: tranquil·la o neguitosa, alegra o trista, de peus o agenollada, ja no he d'arrebassar-me el rostre.

10 comentarios:

Frannia dijo...

No sé per què no sona la música. Algú em pot explicar com fer-ho?

Pere dijo...

Em dic Francesca
la vida m'ha portat més enllà dels somnis
sóc lliure
forta
tranquil.la
alegre
i ni el neguit o la tristesa
em fan canviar de cara.

Bon dia Frannia.

Esborra l'enllaç de GOEAR i torna a penjar-lo.

Anónimo dijo...

Fa uns dies que pens en la llibertad. Crec que me n'havia oblidat. Ara la veig relacionada amb això de l'acció i l'acceptació. Quina coincidència trobar-la al teu blog.

Anónimo dijo...

Fa uns dies que pens en la llibertad. Crec que me n'havia oblidat. Ara la veig relacionada amb això de l'acció i l'acceptació. Quina coincidència trobar-la al teu blog.

joanfer dijo...

Buff, sóc un incondicional d'en Silvio. Ningú com ell sap composar i cantar sobre la llibertat i l'amor.
Estic desitjós de saber quina cançó és! ;P

novesflors dijo...

Ara mateix no puc ewscoltar-la però tornaré més tard i ho faré.

Jordi Guerola dijo...

Records de l`època d`estudiants! mare meua, tant llunyans i tant presents.

Albanta dijo...

Jo tampoc puc escoltar encara la cançó, però el Silvio és únic. També a mi em donen força les seves cançons en moltes ocasions en que la necessite.
Una abraçada preciosa
(I enhorabona pel premi de xocolata... molt merescut)

Frannia dijo...

Pere, gràcies pel poemeta. I respecte al consell, és el primer que vaig fer, 3 o 4 vegades i no hi ha manera...
La cançó es diu "Esto no és una elegía", de Silvio Rodríguez per si algú, Joanfer, Novesflors, estonetes, la vol escoltar i no la coneix.
Anònim, les casualitats no existeixen :)
Albanta, moltes gràcies!!

assumpta dijo...

No sempre la realitat és com l'havíem somniada, no obstant, aquest grau de llibertat assolida que et permet ser com tu vols ser realment, no deixa de ser un somni fet realitat.

;)