miércoles, 10 de febrero de 2010

PERSONATGES

Ahir al capvespre em va passar una cosa ben estranya: una persona estimada, en un moment ben dolorós i emotiu, em va anomenar Frannia. Vaig quedar sorpresa, de com aquest personatge pseudoliterari, maldestre i intermitent s’havia apoderat de la meva persona i no en vaig fer una lectura massa possitiva. Vaig pensar que, potser era cert que poc a poc havia anat trasvassant totes les qualitats de la persona cap a aquesta Frannia virtual i tota la comprensió, la dolçor, el joc i fins i tot la presència, eren més presents en Frannia que en mi; que potser jo m’havia anat empetitint i amagant rere la posició incòmoda de la desconfiança i l’atac, no totalment ni clarament ni amb tothom, però sí amb la gran massa. Després vaig pensar que si era així tampoc passava res, que Frannia també som jo i de fet, per la sinceritat i la valentia, té més de mi que jo mateixa. Després de tot hi ha molta gent que em llegeix cada dia, però no poden aixecar el telèfon per dir-me: ei, tu, persona, t’estim. Ja està bé que també estimin el personatge. Al cap i a la fi, tots ho som personatges, d’una manera o altra.

6 comentarios:

Clidice dijo...

i el personatge, no ets tu també? doncs pren la part d'amor que et toqui d'ell :)

vullunfestuc dijo...

El personatge és una part de nosaltres mateixos. No existeix el Jo real i el Jo virtual. Tot el que fas, dius i escrius emmena del JO. De fet el JO és el perquè ho fas, el perquè ho dius i el perquè ho escrius.

A mi, sovint, em tracten de "festuc" o "vullunfestuc". Em sorprèn, a vegades m'agrada (em llegeixen, els agrado) però d'altres m'entristeix: només coneixen aquesta faceta meva...

En fi... un tema interessant...

Pere dijo...

Fa temps vaig deixar aquest comentari al blog de Nuke i ara vull deixar-te'l a tu.

Este teatro de la vida, confunde disfraz con persona
y al final no sabemos quien interpreta:
el actor o el personaje.
(A Nuke 15 Octubre)

Bon dia Frannia.

novesflors dijo...

I, a més a més, Frannia és un nom bonic, o a mi m'agrada.

joanfer dijo...

Frannia penso que també és part de tu mateixa. Per tant, crec que aquesta part de tu també te l'has d'estimar perquè, de fet, no deixa de ser un complement de tu mateixa. Bufff, quin embolic! ;P
Per cert, a mi també em sembla un nom molt interessant... ;)

Frannia dijo...

Sí, teniu raó, persona i personatge, dos cares de la mateixa moneda.
Frannia, segons em van dir, és Francesca (el meu nom vertader) en pol·lonès. Sona bé, a mi també m'agrada.
Pero jo som, sobretot, jo. I cada vegada més.