lunes, 1 de febrero de 2010

I DESPRÉS DE LA PLUJA...

I després de la pluja, aqueixa serenor concentrada en una gota d'aigua, perfecta i fràgil. Tu, amic, ens parles de la vinent mort del teu fill malalt amb aquesta mateixa pau d'esperit. Sobre el filferro, esquerp i cruel, la consciència de que el traspàs és indefugible i natural i tot l'amor vessat aquests dies, més gran i més perfecte que qualsevol altra imatge.

2 comentarios:

Pere dijo...

I després de la pluja
en silenci
escoltant el que dius
emocionat
olorant la terra mullada
una gota ...
se m'escapa dels ulls.

Bona tarda Frannia.

rhanya2 dijo...

Dolorós, però preciós.