FLOR D'AMETLLER

Ha aparegut dins el blau la difosa clímax de la flor, ha poncellat en els afores de les branques nues, en les aromes de la renaixença i amb la clara estratagema de despullar-me de serenors i fer-me pensar amb tu, amor, i tot el que t’enyoro.
Em faig serva de la teva delicadesa, sospir de paper de seda, heroïna de l’hivern gelat i ventós. Em rendeixo a la teva voluntat germinadora, a l’esclat de bellesa que somriu a les herbes tendres.I no puc més que lloar, avui, com ho han fet tants d’altres sempre,el teu constant retorn any rera any.