FEBRER

Conto els meus anys de febrer en febrer. Sempre m'havia agradat aquest mes. Perquè era el més curt, l'únic diferent i perquè era el meu.
Ara ja començo a contar la teva anada cap al cel també en aquest mes, preciosa meva, d’aquí uns dies farà ja un any. I avui, malauradament, una nova mort per no oblidar el febrer.
No sé mirar la mort a la cara. Em fa pena i em fa por.
Tu, amic, a pesar de ser el teu fill el que ha partit, has estat capaç de deixar-lo lliure. Has escrit una metáfora preciosa de l’adéu i hem pogut veure el nin córrer lliure cap a un lloc millor, ple de pau.
És curiós, quan tu, preciosa meva, vas morir, jo només podia pensar en que quedaves per sempre dins totes les coses, aquí, al meu costat. Veure avui la generositat d’aquest pare, m’ha remogut molt. Vaig somniar-te fa uns dies i tu no sabies que eres morta i jo no m’atrevia a dir-t’ho i provocar-te tant dolor. És la teva ànima que no sap que és morta o la que no ho vol saber és la meva?
Avui he après que no hi ha més gran gest d’amor que deixar partir.
M. A, M.B, sou uns pares extraordinaris. Ll., descansa en pau i vola. E., descansa tu també.