ENTRE LA RESISTÈNCIA I LA FLUIDESA

Cerques respostes a través del coneixement i jo penso que el coneixement és un joc de miralls, un miratge, i, curiosament, parlant-ne jo m’atraco més a la reflexió i tu t’atraques més a la intuïció i els dos aprenem. Ni la teva ni la meva és la postura correcta, ni tu ni jo tenim la veritat. Els dos buscam respostes i potser contestam les de l’altre enlloc de les nostres. Avui m’has fet pensar en els silencis i en les paraules. Reivindiques que la paraula obri possibilitats i camins; jo reivindico que el silenci i la distància els poden obrir també. Sents la necessitat de defensar la teva posició i la teva imatge i la teva nova essencia més emotiva i manco cerebral; jo simplement em deixo dur i confio més en que el temps posi les coses i les persones i les accions al seu lloc sense necessitat de lluitar per demostrar res. Però confesso que admiro la teva perseverança, la teva resolució. És així com ho has de fer perquè penses que tot està en les teves mans i tens l’obligació de lluitar pel que vols; jo, en canvi he defugit responsabilitats i em deixo dur pels esdeveniments i tinc fe absoluta –com abans mai havia tingut- en la màgia del que ha de succeïr, fora del meu manament o desig. Em fas veure, que potser un poc d’insistència hauria fet canviar els aconteixements. Potser és veritat que enlloc d’acceptar algunes absències les hauria d’haver treballat, les hauria d’haver mirat de front i les hauria d’haver esvaït. Potser és veritat que hauria d’haver convertit la seva abraçada en un orgasme inoblidable o el seu atracament maldestre i amagat en una relació duradera, i enlloc d’això vaig acceptar la distància, vaig obtar per no parlar i vaig embalsamar el seu record, o la seva imatge-miratge, dins el meu cor. Però també pens que la decisió va ser conscient i l’aprenentatge consequent, útil. Talment com per a tu ho serà la teva postura, simplement perquè és la que has triat. El que jo vull fer-te entendre és que, a voltes, la decisió i la voluntat no serveixen per a res, si el camí ha de ser un altre. Jo et promet intentar ser més resolutiva i combativa i confiar més en el que vull. Em promets tu ser més humil i confiar més en el que ha d’esdevenir? Sembla que estam en posicions ben oposades. L’orígen, però, és el mateix: encara caminam a grapes, M., encara no hem après a estimar-nos i a estimar com cal, encara no hem integrat la nostra grandesa i la nostra petitesa, encara no hem matat la por, encara no hem conegut i acceptat