ABSÈNCIES I PRESÈNCIES

Avui les presències són més ausents que les absències perquè, de tan quotidianes, s’han fet invisibles i no les distingeixo de tot el que sempre veig. En canvi, el que més veig són les absències, veig el seu espai buit, la geometria exacta del lloc on no són les imatges. I m’intento abraçar a l’absència del teu cos dins el llit, però només hi ha una silueta com les dels assassinats a les pel·lícules; i em vull escalfar les mans en l’ombra de les teves a la llum daurada de la làmpada de l’entrada, però s’esvaeix com el fum; i resegueixo el teu perfil amb el dit tremolós sobre el sofà, però dins l’espai sols hi ha l’estampat d’un joc d’escacs; i dins la cuina, em recolzo sobre el rentador per abraçar-te des de darrera i el teu 1,80 d’alçada té consistència de canal de televisió desentonitzat i em fa pessigolles al pit. Per moltes flors presents que hagi a la casa només veig la teva absent “miradariallabraçada"...