M'han posat ulleres! Però juro i perjuro que només les duré per escriure davant l'ordinador! Ara mateix duc un mareig viatger: tot més nítid -tant que fa por- però lleugerament corbat. I és que com no podia ser d'altra manera fins i tot per això he de ser rareta i tinc un ull de cada manera: miop de l'esquerre i hipermètrop del dret. Jo el que vull és veure-hi clar, encara que només sigui quan somnio...
viernes, 25 de septiembre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
ja ja ja!!! ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR!!!!
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
J.V.FOIX
Ja ens contaràs si a partir d'ara veus el món d'una manera diferent.
Una abraçada, Frannia.
Què puc dir jo de les ulleres i dels ulls diferents.....
Fa quasi 40 anys que sóc així i ja hi estic acostumat.
Per somniar no me les poso, ara he de reconèixer que alguna vegada he entrat a la dutxa amb elles posades ;-))
:) Ja veig que la vostra cultura literària és ben sana.
Ara a mi em queda superar el trauma...
Publicar un comentario