Diuen que un tuareg va dir un dia, referint-se als occidentals: “vosaltres teniu el rellotge; nosaltres tenim el temps”.
També diuen que Oscar Wilde va aconsellar un dia: “no faceu res que no pogueu contar en la sobretaula”. Crec que, en part, és per això que cont històries, per poder abastir el temps que ens ha fuit, per poder viure tot allò que es considera inapropiat i es pot explicar.
També diuen que Oscar Wilde va aconsellar un dia: “no faceu res que no pogueu contar en la sobretaula”. Crec que, en part, és per això que cont històries, per poder abastir el temps que ens ha fuit, per poder viure tot allò que es considera inapropiat i es pot explicar.
Avui m’han dit que “Camp de mèrleres” es troba en el número 10 dels més venuts a Palma, cosa que no vol dir que s’hagi venut molt, però sí el suficient, en uns temps de crisi com el que ens ha tocat viure i en unes circumstàncies un poc atípiques sense haver-ne fet publicitat, com per poder donar unes gràcies ben grans. Això demostra que sou molts els amics que m’heu recolzat, no importa les raons.
No sé si publicaré més llibres mai, però aquest havia de sortir. Gràcies, de nou.
.jpg)
6 comentarios:
Felicitats !!!! Els que vivim a l'extraradi de Palma, l'estem esperen en "candeletes" (que no sé per què es diu així, però que és una expressió que m'agrada). Demà mateix aniré a rondinar una mica a la llibreria que es cuida dels meus encàrrecs a veure si m'en surto.
Ja fris (ho dic bé ?) des de fa dies....;-)
jo no sé si sabria fer el pas -suposant que algun dia aprengués a escriure- de portar a publicar... tinc la sensació que cal tenir un valor que em sembla que em manca;
allò que es considera inapropiat... dius... potser tens al calaix històries que no es poden contar a la sobretaula?
(suposo, clar, que depèn de amb qui es comparteixi la taula!)
:)
una abraçada!
felicitats!
i no és poca cosa
No sabia que havies publicat un llibre. Si tinc oportunitat el compraré i, per descomptat, el llegiré. Felicitats.
Felicitats, Frannia!
PH, sí que es diu fris (com ho deis vosaltres?), esper que quan arribi no et decebi.
Gatot, i a mi! Vaig tenir la gran sort que va ser l'editor que em va cercar a mi.
Gràcies, La Intransigent i Violette.
Noves flors, sí, vaig publicar la notícia al blog fa uns dies, potser no em llegires aquells dies...
Gràcies a tots, xinès inclós.
Publicar un comentario