Mapa dels sons de Tokio i mapa dels silencis i mapa de les atormentades ànimes femenines de totes les pel·lícules de Coixet. Em va seduir el títol, la idea de fer un inventari definidor de tota una ciutat -quins serien els nostres sons?-, em va agradar el missatge que vaig entendre: les persones sí canvien; l'amor les fa canviar, tal com Riu, freda, trista, buida assassina no sols perdona la mort de la seva víctima sinó que es sacrifica per ell, tal com David comença a fer renou quan menja els fideus. Però aquesta història contava amb dos obstacles: la meva poca fascinació per la cultura japonesa i per Sergi López (de fet, d'ell l´únic paper que em va entusiasmar va ser el que va fer a "El laberint del faune"). El cert és que no vaig gaudir-la tant com altres de les seves obres, no sé si per això, o perquè jo també he canviat i no em sent tan propera a tanta buidor. M'encanta la vie en rose cantada en japonés, m'encantaren els encontres eròtics en l'habitació del Metro de l'hotel de l'amor, m'enamoraren alguns primers plans, el cementeri, certs detalls. Però no m'hi sentia a gust ni identificada. Tot em semblà llunyà. Em semblà, paradoxalment, silenciós, terriblement silenciós.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
A mi tampoc em va entusiasmar, esperava més del Sergi López i de la Isabel Coixet, però el missatge que vaig rebre va ser un altre. Suposo que aquesta és la gràcia.
Moltes felicitats pel llibre. I els que no sóm insulars on el trobarem?
Moltes gràcies! Com vaig comentar, en teoria qualsevol llibreria ha de poder demanar-lo a les llibreries que esmento, sense cap cost addicional. M'han dit que alguns ho han comenat via internet.
I per cert, quin va ser el missatge que tu reberes de la peli? M'agradaria veure altres punts de vista.
Una abraçada!
Publicar un comentario