viernes, 25 de septiembre de 2009

ULLERES

M'han posat ulleres! Però juro i perjuro que només les duré per escriure davant l'ordinador! Ara mateix duc un mareig viatger: tot més nítid -tant que fa por- però lleugerament corbat. I és que com no podia ser d'altra manera fins i tot per això he de ser rareta i tinc un ull de cada manera: miop de l'esquerre i hipermètrop del dret. Jo el que vull és veure-hi clar, encara que només sigui quan somnio...

5 comentarios:

Maria dijo...

ja ja ja!!! ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR!!!!

fanal blau dijo...

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

J.V.FOIX

Pomona dijo...

Ja ens contaràs si a partir d'ara veus el món d'una manera diferent.
Una abraçada, Frannia.

pH dijo...

Què puc dir jo de les ulleres i dels ulls diferents.....
Fa quasi 40 anys que sóc així i ja hi estic acostumat.
Per somniar no me les poso, ara he de reconèixer que alguna vegada he entrat a la dutxa amb elles posades ;-))

Frannia dijo...

:) Ja veig que la vostra cultura literària és ben sana.
Ara a mi em queda superar el trauma...