sábado, 12 de septiembre de 2009

CANVIS



Li escrivia a una amiga que el millor desig que es pot tenir en aquest fràgil món és tenir força per enfrontar els canvis i que l'esperança no fos la de l'espera sinó la de l'entusiasme i l'acció. Li deia que això m'ho havies ensenyat tu, que havies estat capaç d'adaptar-te amb mestria a tots els canvis, fins i tot a una condemna de mort. M'ho vas ensenyar, però jo no sé si ho he aprés. Ho intent, això sí.

2 comentarios:

pH dijo...

El meu avi, que era molt de la broma, sempre deia que la intenció és el que compta.
Per descomptat els canvis s'han d'agafar amb il.lusió i empenta, per això son canvis.
Així doncs i perdona l'expressió grollera, davant dels canvis : Pit i collons !!!!!!!!!!!!

Frannia dijo...

Ja es nota que el nét ha tret el mateix esperit que l'avi :) Jo, en canvi, no sé de qui l'he tret perquè els meus també ho eren, molt valents...